Obrir els ulls a la infinitat de l'Univers durant aquesta escapada, ha despertat en mi noves energies i algunes reflexions!
Ha estat meravellós contemplar la immensitat parcel·lada d'un cel del passat, alhora que aquest fet, m'ha ajudat a comprendre la relativitat i a vegades absurditat dels pensaments, actituds i reaccions que ens impulsa a realitzar el nostre EGO.
Som només un punt ínfim, minúscul, una gota del conjunt d'oceans que tenim al nostre planeta. Tots els residents d'aquest món pertanyem i alhora debem el nostre orígen a aquest Univers, absolutament tots; sense distinció de races, gèneres, costums, fronteres... No n'hem après encara.
Estar en contacte amb els estels ha posat a lloc el meu ego, li ha rebaixat els fums, l'ha apartat de la perspectiva sovint massa ego-cèntrica, mai millor dit, i això és molt positiu. Reconec que cal un bany d'humilitat de tant en tant.
Torno amb moltes preguntes per respondre, conscient també que quedaran pel camí molts aprenentatges, coneixements i descobriments perquè la nostra permanència aquí té data de caducitat, però al mateix temps, vinc amb molta ànsia i amb tota la meva voluntat possible per continuar gaudint en cada moment del millor regal que ens han otorgat; la vida!
Ara més que mai, vull viure-la!
 |
| Fotografia del National Geographic |
