Quan de temps que ha passat des de la darrera entrada, estimat blog.
Han passat tantes i tantes coses des del 2015! Algunes de dolentes que no cal recordar, i una de molt bona; el naixement de la meva filla Nora, que el 4 d'abril farà just 4 anys.
He estat molt ocupada cert, però no t'he oblidat, només necessitava una mica de temps, ja que entre la Nora, la casa, la feina, i els nous projectes, doncs no em quedava temps per mi. Ara començo a respirar una mica i vaig aprofitant el temps que em regalo per posar al dia aquest món que tant m'apassiona; la fotografia i sobretot la fotografia paisatgística!
Estic de tornada sí, ja tocava. Al 100%. I just ara que a nivell social estem vivint uns temps convulsos i complicats amb l'aparició del COVID-19 que ens manté a tots confinats a casa, decideixo reprendre aquest blog posant al dia una muntanya de fotos que tenia pendents de compartir amb tots els que també els agrada aquest món o tan sols admirar la natura, per mi el bé més meravellós que hi pot haver i del que no sempre la humanitat tracta amb respecte i cura.
Per començar doncs voldria compartir avui aquesta imatge que significa molt per mi. Llibertat i alliberament, com sempre que veig ocells volar lliurement. A nivell personal també començo a sortir d'una etapa difícil i en aquests moment em trobo molt identificada amb aquesta imatge, que vaig agafar un dia de casualitat amb el mòbil. Disculpeu que la qualitat no sigui gaire bona...
M'he de tornar a acostumar i portar la càmera sempre a sobre!