Deia la cançó: " Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó, cal que amb una esperança trenqui la tristor....".
He deixat les meves arrels per clavar les meves pròpies arrels...
Després d'anys nòmada he clavat les meves arrels?
Potser ja no sóc nòmada física i geogràficament parlant, però sí que espiritualment ho continuo essent.
A cada pas, a cada instant em trobo nous pensaments, noves experiències, nous reptes que em fan créixer, madurar i em fan ser forta.
Així doncs, puc dir en veu alta que no vull deixar de ser nòmada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada